Que diu la Sara que ja som “pros” en el tema de pastissos, galetes i cupcakes, i que ara hem de perfeccionar els plats salats. Doncs avui he fet unes carxofes noves amb el thermomix que estaven per llepar-se els dits, i a més, mentrestant estava fent la pannacotta que prendrem demà per postres, o sigui que una idea rodona.

Quan ho han tastat els nois, la Sara diu “això sí que ho hem de posar al bloc”. I ara, a la tarda, que estem fent un recés entre un pa i unes cupcakes, ho escriuré abans que me’n oblidi.

Ens hem inspirat en la següent recepta:

http://www.velocidadcuchara.com/2009/09/alcachofas-a-la-cerveza/id=27

Es necessita:

  • 1 kg de carxofes no massa grans (un cop pelades, diu la recepta que queda més o menys la meitat, jo no ho he pesat)
  • 2 alls
  • 50 grs d’oli d’oliva
  • 33o grs de cervesa (nosaltres, la que ens va donar el Pir, la del Ferran Adrià, que diu el Dani que té molt “lúpul”)
  • 1 cullerada de Maizena
  • Una pastilla de caldo o un “cacito” que és el que teniem a mà nosaltres, el de pollastre per ser més exactes
  • Pebre blanc
  • 100 grs de beicon (nosaltres només en teniem 50 grs i hi hem afegit una xistorra tallada a trossets)

El primer de tot, triturar els alls amb el turbo, amb dos copets n’hi ha prou. Sofregim amb l’oli 7 minuts a temperatura Varoma i velocitat cullera. Un cop acabat el temps, afegim la Maizena, el cacito i el pebre, li donem unes voltes a velocitat 5 i ara hi posem la “marisopla”.

Afegim les carxofes i la cervesa, i programem 12 minuts temperatura Varoma, velocitat cullera i GIR a L’ESQUERRA! atenció a aquest detall perquè si no farem un puré …

Acabat el temps, afegim el beicon o la xistorra (també queda molt bé amb uns taquets de pernil ibèric) i altres 8 minuts amb tot igual (Varoma, cullera i gir a l’esquerra)

Sobre la preparació de les carxofes

A l’hora de netejar les carxofes, com que eren molt tendres, no ha calgut treure moltes fulles, però sí fins que han sortit les fulles més blanques. Tambe cal dir que he aprofitat bona part de la tija, que per dins és tendra i gustosa. He deixat uns dos dits de tija i ho he pelat de manera que quedés la part més blanca alhora que netejava la base de les fulles. Com una flor.

Un cop fet això, les he posat en aigua amb unes gotes de llimona (la vella diu que no li agrada i que prefereix el julivert, però és que a mi, la olor del julivert em mareja …) i quan les tenia totes netes, les he tallat en quatre quarts cadascuna. La mida perfecta!

Quina llàstima que quan m’he recordat de la càmara, resulta que ja no en quedaven!