Per fi, bunyols de vent

Normalment, passem la Setmana Santa a la Selva, i com que normalment hi fa mal temps (o fred, o tramuntana, o pluja, o tot alhora), doncs sempre ens hem anat buscant coses per fer, i una d’elles era fer bunyols de vent.

La recepta me l’havia donada l’Ava i jo la tenia apuntada no sé ben bé a on. També me l’havia explicat la Sole, la massatgista, i vaig poder comprovar que eren molt fàcils de fer i que sortien sempre bons.

Però resulta que fa un parell o tres d’anys, vaig perdre  la recepta, i l’Ava no la tenia a mà. Ho vaig buscar per internet i la recepta que vaig trobar va sortir horrible! Allò no eren bunyols sinó una mena de pa xinès enganxós …

L’any passat, igual: nova recepta, nova provatura, nou fracàs.

Aquest any, li he demanat a l’Ava que la busqués amb temps i me l’ha enviat per email. Però bé perquè la recepta no és la bona o bé perquè no tenia tota la mantega que feia falta i ho he completat amb oli de girasol, la qüestió és que quan m’he posat a fregir, em sortien crispells i no bunyols. En Lluís deia que eren bons, però a mi em senta fatal que no em surti alguna cosa.

En resum, m’he posat a navegar fins que he trobat una recepta en un blog que es diu El món de la cuina que m’ha semblat la bona perquè parla de fer pasta choux, que crec que és el que ha de ser, però enlloc de fer-ho al forn, es fregeix, i després s’omplen els bunyols amb crema pastissera o amb nata.

Bunyols de vent

Els ingredients són:

  • 125 ml d’aigua
  • 125 ml de llet (l’Ava no hi posa llet, només aigua, però no puc dir que surtin bé)
  • 100 grs de mantega
  • 1 pesic de sal
  • 200 grs de farina
  • 5 ous

Posem la llet i l’aigua en un cassó i afegim la mantega i la sal. La recepta hi afegeix una pell de llimona que després s’ha de retirar. Jo ho he fet sense.

Un cop fosa la mantega, ho retirem del foc i afegim d’un sol cop la farina tamisada. Remenem força fins al punt que queda una pasta fina i espessa, amb la consistència semblant a la d’un puré de patates espès. Aquesta pasta la deixem refredar, canviant-ho del cassó a un bol per treballar-ho millor. Amb uns cinc minuts de refredar remenant n’hi haurà prou.

Ara hi afegim un ou sencer i ho remenem amb una espàtula fins que s’hagi unit bé. Això costa una mica perquè com dic, la pasta és espessa. Quan ja està unit del tot, hi afegim el segon ou, i tornem a remenar. Cal assegurar que cada ou estigui ben unit abans d’afegir el següent. I així fins a completar el darrer ou, i en aquest moment quedarà una crema més aviat fina però no líquida i brillant.

Ara ja podem deixar-ho reposar mentre escalfem l’oli per fregir. Jo he fet servir oli de girasol, aproximadament mig litre, o potser una mica més. I ho he fregit en un cassó perquè així queda el nivell de l’oli més alt i es fregeixen millor. Al cap d’uns minuts s’inflen i alguns es giren sols. Només cal escórre’ls sobre paper de cuina i ensucrar amb sucre glass.

Per cert, en surten la tira. Hem fet una caixa per portar-la a can Peixos i nosaltres ens n’hem menjat tota una safata (potser n’hi havia 15 a la nostra i altres 20 a la dels Peixos). Els nois hi ha injectat nata a dins i se’ls han fós en un plis!

Anuncis

Quant a cocinandoconmami

Un blog per recordar alguns plats que han sortit espectaculars i després no recordo ni com ho he fet ni on ho he llegit ...
Aquesta entrada s'ha publicat en Postres i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s