Avui és la revetlla de Sant Joan i anem a can Peixos. Ells hi posen el pa amb tomàquet i pernil i la coca de llardons; nosaltres hi posem els canalons, l’amanida i una coca de Sant Joan que he fet aquest migdia.

Aquest any, amb crema

No és la primera coca que faig, però em sembla que és la millor. He fet una recepta que es fa amb “masa madre”. La he trobat aquí:

http://www.gastronomiaycia.com/2008/06/18/coca-de-san-juan/

No és gens difícil, només que s’ha de començar a fer el dia abans. Deixo aquí els ingredients perquè hi he fet alguns canvis:

Masa madre

  • 100 gramos de harina de fuerza
  • 100 mililitros de leche tibia
  • 30 gramos de levadura fresca (jo hi he posat un cubet de Levita, de la que es compra al  súper, de 25 grams)

Para la coca

  • 350 gramos de harina de fuerza (jo n’hi dec haver posat uns 400)
  • 100 gramos de azúcar
  • 45 gramos de leche
  • 2 huevos
  • 80 gramos de mantequilla en pomada
  • la piel rallada de un limón (jo hi he posat la pell d’una taronja)
  • unas gotas de esencia de vainilla
  • unas gotas de agua de azahar (opcional)
  • una pizca de sal
  • crema pastelera
  • piñones
  • azúcar para espolvorear

El dia abans

Preparem la massa mare amb els ingredients de la llista, remenant amb els dits. Ho he posat en un bol tapat amb plàstic i al cap d’un ahora ho he anat a veure i estava molt espumós perquè a dins a casa hi deu haver uns 22 graus. Durant la nit ho he posat a la nevera. Els nois diuen que la massa fa molt de fàstic.

Després he preparat la crema pastissera perquè estigués freda al moment de muntar la coca. Al mateix blog hi ha una recepta que surt bé, és aquesta.

http://www.gastronomiaycia.com/2008/06/18/crema-pastelera-con-thermomix/

Un cop freda, al tàper i a la nevera fins demà.

El dia de autos

Aquest matí, he tret la massa mare de la nevera i ho he deixat que agafés temperatura ambient. També he tret tots els ingredients, en especial la mantega.

Al cap d’una horeta he fet la pasta per la coca: primer he posat al thermomix la llet, la ralladura de taronja, el sucre, la sal i la mantega, i ho he batut a 37 graus uns minuts a velocitat 2/3.

Després hi ha posat els ous i la vainilla i uns altres minutets a velocitat 3. Finalment la farina (he començat amb 350 grams) i la massa mare, i ho he posat 4 minuts en espiga. Diu la recepta original que cal que la massa es separi de les parets, encara que no del fons, i no ho he vist clar. Ho he tornat a posar en espiga afegint una cullerada de farina pel forat a mesura que l’anava agafant. Hi dec haver posat tres cullerades de farina.

Un cop feta la massa, l’ he tret del thermomix, l’ he pastada una mica sobre el marbre i l’ he dividit en dues parts. He posat cada part en una safata de forn amb el paper al fons, i amb els dits la he anat estirant fins a obtenir una coca ovalada d’un centímetre i mig de gruix. Les he deixat a dins del forn apagat durant dues hores fins que han doblat el volum.

Preescalfat el forn en Circosteam a 180 graus. Mentre s’escalfa, muntem la coca: he posat la crema pastissera a la mànega i he decorat la coca amb una forma de retícula. Com que m’ajudava la Sara, ha pensat que una la fariem tradicional (crema, pinyons i sucre) i l’altra amb crema i virutes de xocolata, de les que tenia de fer panellets i que no es fonen al forn.

Primer he posat la de pinyons al forn: la crema ha desbordat i ha crescut moltíssim. La pinta no era bona (els regalims de crema i tot el merder al forn) i la Sara ha començat a dir que ja savia ella que no era bona idea no anar a comprar una coca. Però quan la he tret de la safata i s’ha arrefredat, ha durat un plis!

Veient que la cosa desbordaba, l’altra coca l’ he posat a la safata grossa, i ha quedat molt millor. Aquesta és la que portarem aquest vespre a can Peixos, i la de la foto (l’altra no he tingut ni temps de foto, en Lluís se n’ha menjat no sé quants talls).

Han estat al forn uns 25 minuts, i al final he abaixat la temperatura perquè més aviat era massa.

I tot just fa uns minuts, he salvat la coca de morir esclafada pel Lluís que anava a deixar-hi un llibre al damunt …