Pastís d’Aniversari de nata muntada i maduixa amb més cara que esquena

OLYMPUS DIGITAL CAMERASí, en LLuís ha fet 16 anys, i com sempre, amb la Sara fa dies que planifiquem el seu pastís d’aniversari. La Sara té gravat al cap un pastís que vem fer una vegada per l’aniversari de la Pir i que li va encantar perquè era el clàssic com de nata batuda amb maduixes. A mi em va semblar que estava molt bona la cobertura però no el pa de pessic, que en la meva opinió era gomós (era la recepta de la Cristina Galiano amb Thermomix, segur que queda bé però a mi em va quedar com un xiclet).

Per tant, aquesta vegada em disposo a fer el pastís base del llibre de la Rose, el que es diu “Genovesa clásica”. Ja el vaig fer fa uns dies per farcir amb el “lemon curd” i és molt bo i lleuger, o sigui que som-hi. En aquesta ocasió, l’he fet el dia abans perquè quan s’ha d’obrir pel mig, és millor que estigui reposat.

Pastis "genovesa clásica"

El pa de pessic queda esponjós i lleuger, molt alt (uns 10 cms), de manera que es pot tallar en tres discos i farcir. Queda molt pla per decorar, i a més te l’aventatge que utilitza ous sencers, ni clares soles ni rovells sols. I hem estrenat la safata per giratòria per pastissos que m’han portat els Reis Mags!

Passat un dia (a la nevera), hem començat per tallar-lo horitzontalment en tres discos: recomano marcat lleugerament amb el ganivet les dues línies per les quals haurem de tallar.  El primer tall ha de ser una mica més guixut ja que del centre baixa una mica: comencem per una banda amb el ganivet del pa, i anem girant fins que tenim tot el contorn marcat. Després continuem girant tot ficant el ganivet més endins, i girant girant fins que queda totalment tallat. Retirem el primer disc. El segon tall el fem exactament igual.

Mentrestant, preparem la confitura de maduixa. Per fer-ho, també he seguit la recepta del llibre de la Rose, que no és massa dolça i s’hi troben trossets de fruita, que és molt divertit quan et menges la tarta. Un cop feta, la deixem refredar.

Sembla tomàquet fregit?

Ara passem a banyar els discos en almíbar. Per fer l’almíbar, he seguit exactament les proporcions del llibre de la Rose. Primer de tot, he col.locat uns papers de forn sota el disc inferior per evitar que es taqui la safata giratòria, que alhora és la de servir. Aleshores hem banyat el disc amb un terç de l’almíbar. Després, una capa generosa de confitura de maduixes, i al damunt hem col.locat el segon disc. El banyem amb un altre terç de l’almíbar, sembla que sigui massa però li va estupendament. Al damunt una altra capa de confitura, i finalment el disc-tapa. I ho banyem amb almíbar.

Ara només ens queda la cobertura, que és a on la cosa s’ha posat interessant.

De primer, he preparat una recepta de l’anomenat “Buttercream muselina” (pàg. 247), però he ajustat les quantitats a les clares que tenia a la nevera, més o menys un 60% de la recepta. Tot anava bé: he batut la mantega (que diu que cal que estigui a 18-20 graus, vés a saber), també he preparat la solució d’aigua i sucre i he muntat les clares. Però quan ho he unit tot, ha passat exactament el que diu la Rose que no ha de passar:

“Si la mantequilla estuviera muy blanda o el obrador o la cocina demasiado calientes, lo que debería llegar a ser una crema satinada se cortará para convertirse en un lamentable montón de gránulos empantanados”.

Tal qual. Ho he posat en un táper i a la nevera, pensant que servirà per alguna cosa però no per cobrir la tarta d’aniversari de’n Lluís.

Aleshores, he anat pel plan B: cobertura de nata muntada i xocolata blanca. La veritat és que no sé en quina recepta hem utilitzat, però ja anàvem de crani perquè en Lluís estava a punt d’arribar i nosaltres amb la tarta empantanada. El que sé és que hi havia nata muntada, xocolata blanca fosa i penso que res més. Segons la Sara m’anava llegint, jo anava fent, i deia que calia deixar-ho refredar per poder aplicar sobre la tarta, i ho hem deixat una estona a fora perquè feia una rasca …

Quan ens ha semblat que la cosa tenia la textura adequada (després d’uns 15 min. al fresc), ho hem començat a posar damunt la tarta, però la crema era massa espessa i aixecava trossos de pa de pessic, tan tovet amb l’almíbar. Aleshores hem optat per posar-ho a la mànega i hem començat a fer els laterals, ja que la part de sobre ha quedat més o menys coberta. I oooooooh! Quedava súperbe, si no fós perquè a mig cobrir els laterals, ens hem quedat sense crema i ha quedat un bon terç de la tart sense cobertura.

És per això que la tarta tenia més cara que esquena: la cara, com es veu, fantàstica, però l’esquena, en pilotes!

OLYMPUS DIGITAL CAMERALa pinta de la tarta un cop tallada és espectacular, i prou l leugera tenint en compte que porta nata, xocolata blanca, confitura, almíbar, i no sé quantes coses més …

Pastís de nata i maduixes

Tal com ha suggerit en Lluís, primer hem menjat el tros que no estava decorat, i així no es notaaaaa

 

Anuncis

Quant a cocinandoconmami

Un blog per recordar alguns plats que han sortit espectaculars i després no recordo ni com ho he fet ni on ho he llegit ...
Aquesta entrada s'ha publicat en Bizcochos i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s