Aquesta setmana, l’Amadeu ha fet 18 anys, i ahir hem rebut un missatge de la Pir que deia “Fins demà” i jo li dic que “què vols dir” i ella que em diu “Mira el facebook”. Doncs jo no en tinc de facebook ni en tindré, i trobo que no mola que la gent es comuniqui amb mi a través del grup de facebook perquè en Lluís tampoc ho mira gaire. Però ahir vem rebre un missatge de la Magrins que diu “Demà dinar d’aniversari: podeu venir?”. I s’ha desfermat l’activitat pastissera!
Com que la Sara venia de fer el curs de cupcakes a Granollers, estava supermotivada i ha començat a buscar una recepta per fer un “layer cake” que puguéssim decorar ben xulu, i ha trobat aquesta recepta de pastís de xocolata i carbassó amb la que ha debutat com a pastissera amb gran èxit!
http://petiteboulangerie.blogspot.com.es/2012/11/bizcocho-de-chocolate-y-calabacin.html
- 270g farina de rebosteria
- 75g cacau pur en pols
- 200g sucre
- Una mica de sal
- 1 culleradeta de llevat químic
- 1/2 culleradeta de bicarbonat
- 3 ous
- 130g oli de gira-sol
- 1 culleradeta d’essència de vainilla
- 300g carbassó ratllat
Amb tota la motivació de la Sara, he de dir que ho ha fet tota sola, i el procediment ha estat aquest.
Primer cal barrejar en un bol els ingredients sòlids, o sigui la farina, el cacau, el sucre, la sal, la llevadura i el bicarbonat. Nosaltres ho hem barrejat amb les barilles de massa.
Després en un altre bol, berrejem els ingredients humids, o sigui els ous, l’oli, l’essència de vainilla i el carbassó (nosaltres sense pelar), prèviament ratllat amb el Thermomix.
Ara ho ajuntem tot i batem fins que queda una pasta espessa i amb un color de xocolata brillant bestial. Si queden trossets de carbassó una mica més grossos, no passa res.
Després ho posem al forn 45 minuts a 175 graus, i ho punxem amb un palet per veure si està cuit.
Fins aquí la recepta. A continuació, els recursos per solucionar les
Coses que passen …
La cosa és que el pastís puja bastant com un volcà, cosa que no va massa bé per fer les capes, així que un cop fred, li hem tret el “barret” per anivellar-lo per dalt, i ens hem adonat que quedava un pastís més aviat baixet, o sigui que no donava per tres capes sinó per dues.
Es per això que hem decidit fer la crema de formatge fresc per posar-hi una capa important de farciment (igual d’alçada que la capa de pastís) i hi hem barrejat alguns cubets fets amb el sobrant de la part de dalt. La sensació és com de straciatella. La recepta de la crema de formatge la tenim a la recepta del pastís Selva Negra, i és aquesta:
https://cocinandoconmami.wordpress.com/2012/06/17/pastis-selva-negra-de-cireres/
Així:
La resta de la crema la hem col.locat a sobre per tal que s’enganxi el fondant, i hem deixat els cantons tal qual, com diu la Sara, com si fos una Oreo gegant. Els paperets que hi ha a sota són per poder retirar després amb totes les molletes que cauen i deixar el plat rotatori impecable per servir.
Un cop hem deixat el pastís una hora a fora perquè es refredés i quedés una mica més dur, hem passat a la fase de decoració. Primer, una capa de fondant blanc. I després una per decorar amb ratlles de fondant de xocolata.
No cal amoïnar-se per enganxar les decoracions ja que només amb l’escalfor de les mans ja queda enganxat. Després hem fet unes flors per posar-hi el nom (amb el rotulador kosher com diu la Sara) i LLESTOS! IMPRESSIONANT!
He tingut un descuit, i és que avui, quan l’hem menjat a can Turut, no hem fet cap foto del tall de pastís, però hi ha hagut unanimitat: a tothom (menys a l’Uri) li ha entusiasmat, fins i tot quan han sabut que era de carbassó! Cal felicitar la Sara.
Cocinando con mami 