Ja vaig escriure un dia que el Papá Noel de Rubí ens va portar un llibre de receptes de la pastisseria Hummingbird de Londres. I és a partir del llibre que he descobert que a internet hi ha un munt de gent que intenta fer a casa el famós pastís Hummingbird, del qual, mira per on, jo tinc la recepta original en el llibre!
Fa uns dies em vaig decidir a provar-ho, la pega és que com sempre, em faltaven alguns ingredients i possiblement per això la cosa va anar una mica a trompicons fins que va caldre prendre mesures dràstiques, i per sort, va acabar bé. Mireu:
Amb tot, hi va haver dos problemes:
1. Bàsicament, el temps de cocció que diu al llibre és per fer tres mini pastissos amb motlles de “layer cake”, que jo no tinc i que a més no veig clar perquè no hi caben tots tres alhora al forn, i trobo que si es fan per parts, no pujen igual. Per tant, tinc un motlle espectacular d’alumini de layer cake, i un cop està fet el pastís, el tallo en tres posant-lo damunt el cake stand rotatori i llestos. Però està clar que el temps el faig a ull, i sembla que aquell dia, gaire ull no vaig tenir. Segons la recepeta, 20-25 min, nosaltres uns 50 i encara …
2. Amb els ingredients, el que va passar és que no tenia suficients plàtans (la recepta diu 270 grs, nosaltres potser 170 grs), tampoc suficient oli de girasol (ni de girasol ni de res, hi ha dies torçats) i vaig posar a ull margarina fosa, i d’altra banda, com que em semblava que quedava sec, vaig posar-hi més pinya en almíbar de la que diu la recepta (100 grs, nosaltres 170 grs). En resum, la textura de la massa no feia molt bona pinta.
Un cop a fora del forn (haviem de marxar i ho vaig treure sense punxar) descobreixo que està cru, però no una mica, sinó MOLT CRU. Solució (idea de’n Lluís): trec el centre, super cru, amb l’aro de muntar i ho llenço, i munto el pastís com si fos una corona. No està malament, no?
La resta, tot normal: dues receptes de glassejat de formatge cremós, que és espectacular, i, és clar, en sobra. Per tant, ens hem divertit fent flors o flames o formes que ens han quedat moooolt resultones en la meva opinió. Com veieu, tinc tres mans.
Per cert, la pena és que el pastís ha quedat boníssim i ara ja no sabrem quins ingredients exactament hi hem posat, en fi. Ho hem de fer un altre dia amb els ingredients justos!
