Layer cake fet amb una base de “bizcochuelo” com es fa a Argentina

El bizcochuelo es un pa de pessic que per lo vist fan els argentins, basat en la recepta d’un clàssic de la cuina d’allà que es diu “El gran libro de Doña Petrona“. Crec que es va publicar per primer cop l’any 45 i seria com aquí el llibre de la Montse Seguí o el del Josep Lladonosa, clàssics tradicionals. Curiosament, té un facebook.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El bizcochuelo es fàcil, ràpid, súper resultón i com gairebé tot el que fa Doña Petrona, econòmic.

L’he fet segons el que he llegit a Recetas de Tortas YA, que està súper ben explicat perquè segueix una lògica proporcional en funció del número d’ous. O sigui, per cada ou, 30 grams de sucre i 30 de farina. Més senzill no podia ser.

Quan el tenia fet, amb aquella bona pinta, he pensat que l’acabava de decorar per fer-ne un pastís resultón (és tard però no tinc son …) i de passada experimentar amb cobertures que darrerament he tingut molts accidents. He acabat fent aquesta del blog Tartacadabra: per cert, la tarta que explica en aquest blog és del llibre de la Rose i la cobertura, una versió d’una recepta del nou llibre de Hummingbird Bakery, quina casualitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com organitzar-se

1. El tema del motlle: he utilitzat el motlle de 19 cms que és alt, així queda una base per tarta que es pot tallar en capes i farcir. He posat esprai antiadherent només al fons, a les parets no; el resultat és que puja gairebé recte, sense fer pujar més del mig que dels cantons. Quan està una mica fred, l’he desenganxat de les parets amb l’espàtula metàlica i surt fàcilment.

2. El tema de la temperatura dels ous: és important que siguin a temperatura ambient, pujen molt més. Apart, hi he posat un polsim de cream or tartar enlloc de sal. Queda mooolt esponjosa la barreja.

3. Cocció: amb la recepta original que utilitza 4 ous, el pastís ha estat al forn a 175 graus durant 30 minuts, crec que et temps just. Abans de 20 minuts, millor no obrir per punxar, que baixa!

4. Cobertura: he utilitzat la meitat dels ingredients perquè només tenia una tarrina de Philadelphia de 200 grs. Primer he barrejat 180 grs de Crisco amb uns 50 grs (ho he fet a ull, ho reconec) de mantega a temperatura ambient, i uns 150 grs de sucre glass. En batreho amb varilles, primer queda molt grumós, però com per art d’encantament, de cop es fa cremós. Aleshores hi he afegit una pinzellada de colorant groc, de manera que ha agafat un color a mantega molt bonic, i unes gotes d’aroma de taronja del Lidl. Després hi he afegit el formatge, ben batut i llestos!

5. Muntatge: he tallat les tres capes amb el truc de l’escuradents (encara que no calia perquè ha quedat de lo més anivellat). Primer una mica de mermelada de taronja amargant (se m’ha acabat, n’hauria necessitat el doble) i al damunt, dues cullerades de gelat de cobertura de Philadelphia. Després repetim la operació amb la segona capa i finalment tapem amb la darrera capa i cobrim a sobre i els laterals amb la crema restant.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

6. Decoració: he posat les tres cullerades (aprox) de crema que quedaven a la mànega i ho he decorat amb unes flors. Crec que hauria estat bona idea posar-hi un altre color. Però queda molt bonic i cremós, i diu en Lluís que està bonísim per la barreja de sabors.

Advertisements

Quant a cocinandoconmami

Un blog per recordar alguns plats que han sortit espectaculars i després no recordo ni com ho he fet ni on ho he llegit ...
Aquesta entrada s'ha publicat en Bizcochos, Blogs, Cumpleaños, Postres i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s