Cobertura de pastís Swiss meringue

No sé què celebràvem però vem anar tots a dinar a can peixos, bé tots no perquè ni en Lluís ni la Jurdi ni la Carlota hi eren, clar (em sembla que va venir la Potes i també hi havia la Cori).

Tampoc recordo quina va ser la tarta que vaig fer, el que sí recordo és que quan la desmotllava se’m va enfonsar, probablement per lo típic: la vaig desenmotllar amb presses, igual sense esperar que es refredés, ja que calia refredar-al ràpid per poder-la cobrir. En qualsevol cas, pot ser que fós una base de pa de pessic tipus “bizcochuelo”.

Però la gràcia de la tarta era la cobertura ja que em vaig tirar a la piscina per fer un buttercrema de Swiss meringue  del llibre de la Bea, que segons tothom diu és un dels millors, encara que un pèl laboriós. A més, volia estrenar la boquilla que fa les flors, per veure si em sortien, i sí, em van sortir.

La foto ja la faig del cantó bò, però ja es veu el pastís enfonsat al darrera!

Coses que passen

• La recepta del llibre de la Bea diu que calen 300 grs de clares, jo només en tenia 200 grs i vaig fer la proporció de la resta d’ingredients. Es per això que falta la primera part que hauria calgut, que és cobrir amb una capa fina primer tot el pastís per tal que entre les flors es veiés tot cobert. Però en fi, tot no pot ser …
• La recepta del llibre la fa amb pasta de frambuesa i li queda una crema rosa, jo hi vaig posar 1 cullerada sopera de merlemada de taronja, i va quedar d’un color lleugerament taronja i amb un puntet amargant molt bo.
• El primer problema és que cal posar les clares i el sucre al bany maria fins que arribin a 65 graus. Jo no tinc termòmetre de cuina i vaig utilitzar un termòmetre d’humans (!). La cosa és que quan arriba a 45 graus o una mica més, ja no marca res, o sigui que ho vaig fer a ull.
• Després cal començar a batre les clares fins que montin i fins que el bol estigui fred. Això triga uns 10 minuts, que fent-ho amb les barilles elèctriques de mà es fa bastant pesat. El que no sé és per què no es pot canviar de bol, ja que vaig veure que les clares quedaven muntades abans que es refredés el bol. Potser el millor que passar-ho al bol de la Kmix i llestos.
• Un cop muntades les clares, canviem la batedora de globus per la pala (jo ho vaig fer amb la manual i per tant, tot amb la barilla) i anem afegint el cubs de mantega amb mínima velocitat. Diu el llibre que pot agafar consitència d’ous negats (tallats) però a mi no em va passar.
• El darrer problema: hi vaig afegir aigua de Azahar (perquè la vainilla que tinc és fosca i no volia canviar el color), la melmelada de taronja i la sal, i aquí és on la vaig liar perquè vaig posar la sal a ull i després es notava massa.

Malgrat tot em va encantar la textura sedosa que queda, lo bé que va per fer decoracions amb boquilla, com s’aguanta (al cap d’un dia es mantenien les flors perfectes) i bromes apart, el puntet una mica saladet a mi em va encantar … Cal repetir!